Ja acabem?

Sembla que la setmana s'acaba... la secundària s'acaba... la crisi... és molt "chunga". Ara miro enrere i recordo el primer examen d'aquesta setmana, una pregunta fatídica "el futur dels universitaris en temps de crisi" (100 paraules). Pel cap comença a voltar-me el número (100), i miro el text inicial on explica la dificultat d'escriure textos amb espai limitat-¿ironia?-penso per mi mateix. Pero bé, si hem de parlar en 10 línies d'un tema que ocupa tots els informatius del món, i part de l'estranger, ho farem. I com que no vull que això quedi en un sol paper, dono aquí també la meva opinió, que suposo que no serà exactament la mateixa.

Avui dia els estudiants tenim la vida molt fàcil... tot són gresques i felicitat... o això diuen. Avui mateix una companya (mentre sortíem de fer el darrer examen d'avui) em deia: (...) a més volia sortir de festa però no puc, perquè treballo. Aquest diuen que és un cas excepcional: un estudiant que treballa? A quin país? Doncs bé, si hem de seguir aquest cas, el més probable és que en acabar de llicenciar-nos (graduar-nos, per ser políticament correcte) serem o bé jovenets sense experiència, o bé jovenets amb un any d'experiència en: "¡Un pollo sin lechuga, porfa!". No sé si cal dir a què em refereixo. Quina multinancional no desitjaria contractar estudiants amb tant de talent! Amb una miqueta de sort, aconseguirem un contracte brossa com a ajudants (becaris), però els que no tnguem "enchufe" ens tocarà patir, i molt! I això si aconseguim que els mitjans de comunicació deixin de parlar de crisi.

El millor punt a favor nostre seria una educació de qualitat. Aquí sí que fem una bona feina! A Finlàndia no poden viure, sempre somiant amb un sistema educatiu com el nostre. I el que ens ha fet grans son les lletretes... sí, les lletretes: LOE, LEC, LSM... I si amb aquests espectaculars plans de millora, o això diuen, de l'educació, per acabar-ho d'arrodonir, arriba el Monsieur le Presidant i ens diu que, a partir d'ara, es rebaixen els sous dels funcionaris. La millor manera d'animar a la gent a ser professor per vocació... és clar que sí!

En definitiva, crec que el futur és veu més fosc que una piga del president Obama (això sí és humor NEGRE), sobretot si som estudiants d'aquest meravellós sistema. Però els que no sou estudiants, prepareu-vos! A partir del 2015 arriba una onada de: Metges que no saben escriure amb accents (imaginem quan ens donin una recepta per comprar AsPiRinAh_ReShUlOnAh), enginyers que l'únic pont que sabràn fer bé és el d'arrencar el cotxe del veí, Filòlegs que pensaràn que un Complement Directe és pagar un bolso "Loui Vuitton" en metàl·lic, traductors que aconseguiran que les instruccions d'un frigorífic comencin per "asín enxufamos el firgorífico", pintors que vendran els seus quadres en blanc perquè no sabran com es siu "pinzell", i no el podran comrar en una botiga, llaaaaarg etcètera. País prepara't, que ja venim.

És veritat que fins aquí he donat opinió, i quina és... l'opinió que compta? No ha de ser pas la meva.