martes, 16 de marzo de 2010

Avui... demà

Bé, demà serà dia de reivindicacions. Però jo aprofito per reivindicar-me ara. Durant el dia d'avui hem realitzat el darrer examen del ¿trimestre? De fet el trimestre estava acabat però per mi, fins que no arribem a Setmana Santa, no és trecer trimestre.

Quant a la vaga de demà, he llegit els motius pels qual la fan professors i alumnes, i estic més d'acord amb "els d'allà davant" que amb els que mirem la pissarra. D'una banda, els motius semblen bastant similars per a uns i altres, però hi ha certes reclamacions referents a les PAU que em semblen inadequades. No pel que fa a les ponderacions, que les hauria fet millor un mico guerxo, coix i refredat i crec que urgeix canviar-les. No pel seu valor que crec que amb un 40 ja anaven bé i no sé per què aquesta dèria de canviar-ho ara. Però, home, d'aquí a esborrar els exàmens de "selectivitat" del mapa crec que s'ha de passar un bon tros. De fet crec que qui demana un 100% de mitjana de batxillerat com a nota d'accés són aquells qui van decidir amb 12 anys (quan començàvem la ESO) que no obririen un llibre. Fins ara els ha anat bé, perque entre el "profe" que no volia tornar-te a veure, y la quantitat de mitjes, aritmètiques i ponderades, que es feien, acabaves treien el 5 "pelao". Passaves, i n'hi havia prou. El problema és que en les PAU el "profe" no et coneix, i les mitjanes poden acabar sent 5.0, provocant que, sovint, acabis no entrant allà on vols. Solució: fora selectivitat, fora notes de tall, i a continuar "vivint del conte". Això si que no, qui ho vulgui, que s'ho guanyi, i si ara som incapaços d'agafar ritme d'exàmens, pot ser ens hauríem d'haver posat abans. Des de sempre he tingut la sensació que molta gent pensa que els llibres mosseguen, o enverinen, com a "El Nombre de la Rosa". Doncs bé, ara toca perdre por al verí i posar-se les piles. I qui no "pa' FP".

Sigui com sigui, jo vaig a pams, primer va ser el tràngol del TR (despres de la primera tongada d'exàmens, això sí), fins fa poc, el segon torn d'examèns (amb alguns força desconcertants, i amb algun moment decebedor. Després em tocarà el final de curs i les PAU, però, com que "l'experiència fa mestres" i nosaltres ja estem "curtidos en mil batallas" (i les que ens queden), espero que les Pau seràn un simple tràmit.
De fet crec que la meva reivindicació anava encaminada a estalviar-me exàmens i he acabat reclamant que se'n mantingui algun. Però això és opinió, i quina és, la opinió que compta? No ha de ser pas la meva.